La nostra Fundadora

 

Volem apropar-nos a "l'itinerari de Maria Anna Mogas com a religiosa educadora”.


                                    Autèntic camí de recerques i respostes que ens pot orientar també avui en circumstàncies diferents. 

                                    Tradicionalmenmt, hi distingim tres etapes:


Català

Aquesta etapa inclou els primers quinze anys de la seva vida religiosa, dedicats a donar forma a la seva vocació educadora en les primeres escoles en les quals inicia la seva missió de la Congregació, en el marc geogràfic de Catalunya. Suposa per a ella un gran esforç d'organització i capacitat creativa.
Tot i que durant aquests anys desenvolupa la seva missió en escoles subvencionades i controlades pels ajuntaments, aconsegueix crear-hi un estil propi com a centres d'educació cristiana, en els quals es dóna:

Una formació intel·lectual seriosa que superava en molts casos els plans d'estudi vigents.
Un ambient de cordialitat entre alumnes i mestres, amb un tracte amable i proper, i amb gran respecte per les característiques personals de cadascú.
Un clima d'estudi i treball, amb unes normes de disciplina prescrites en Reglaments congregacionals.
Per tal de dur a terme el seu projecte d'educar cristianament les nenes més necessitades, va lluitar insistentment per mantenir la gratuïtat dels centres, i es va acollir a tota mena d'ajuts i subvencions.
Una altra de les seves grans preocupacions és la formació de les religioses dedicades a l'ensenyament. Intenta que tinguin la preparació adequada per a l'obtenció dels títols, conforme a les lleis vigents, i la seva preparació contínua per tal de realitzar millor la seva tasca educativa.
 

Amb l'objectiu d'ampliar el seu “espai educatiu” viatja a Madrid amb altres germanes per tal d'establir en aquesta diòcesi comunitats i escoles. L'experiència fonamental d'aquesta etapa la constitueixen dos centres de Madrid, dirigits tots dos per persones seglars que no estan en consonància amb el seu projecte d'educació. Aquesta experiència la porta a una sèrie de conclusions:

  • Que les circumstàncies que concorren en aquests centres no fan possible una educació en la seva línia vocacional, amb caràcter cristià i orientada als pobres.
  • Que és necessària una autèntica comunitat on es desenvolupi un ambient capaç de dur a terme el seu ideal pedagògic.
  • Que la tasca educativa requereix educadors vocacionats i ben preparatats. Per això assumeix, com a tasca pròpia i important, la formació dels educadors.
  • Tot això la porta a descobrir la necessitat d'obrir centres propis.

Aquesta és l'etapa de plena maduresa de Maria Anna Mogas, en la qual va poder realitzar l'estil de vida docent que sempre havia desitjat.

 Es desenvolupa íntegrament en centres propis, que comencen amb una gran escassetat de mitjans i amb dificultats de tota mena qua va saber vèncer gràcies a la seva tenacitat i la seva confiança en la Providència.

Oberts a tots, especialment als pobres i necessitats, de seguida destaquen per la seva organització, emmirallada en els seus criteris pedagògics.

Hi va crear un ambient de senzillesa i confiança, des d'on va exercir el seu magisteri franciscà: “Presència propera que va davant amb l'exemple”

Els aspectes fonamentals que evidencien els seus criteris educatius i les seves tècniques pedagògiques es concreten en els textos legislatius que ella va redactar per a les escoles, i els nombrosos testimonis escrits per persones contemporànies.


Si bé l'educació era la seva vocació personal, no es va limitar a la fundació d'escoles. Va voler atendre les dones marginades i necessitades, des d'iniciatives com "Asil de joves serventes" de Còrdova, en el qual mirava d'alfabetitzar i educar cristianament aquestes joves treballadores. O als malalts, des de l'atenció domiciliària, atesa la realitat social de la sanitat espanyola al segle XIX, i el caràcter de servei ampli als necessitats que caracteritza la família franciscana.
 

La seva successora, la Mare Concepción Dolcet, continua el projecte educatiu de Maria Anna, fundant escoles fonamentalment en petits pobles de l'Espanya rural de principis del segle XX, de manera que, quan mor la Mare Concepción Dolcet, són vint-i-set les fundacions, la majoria escoles petites, algunes acompanyades d'hospitals o assistència als malalts.
La majoria no existeixen avui dia. Les dificultats econòmiques i polítiques van acompanyar, com sempre, aquestes fundacions, però el coratge, i la total seguretat que eren obra de Déu, lles va portar a no defallir.

És aquesta voluntat la que, a començaments del segle XXI, continuem nosaltres, les germanes, en Missió Compartida amb els laics, en presències a molts països: Espanya, Itàlia, Portugal, Argentina, Bolívia, Xile, Perú, Veneçuela, Angola, Benín, i Moçambic. Oferint en uns casos, des de quaranta centres propis, la nostra Proposta Educativa a totes aquelles famílies que confien en nosaltres l'educació dels seus fills. En d'altres casos, des de nombroses presències i llocs on, sense escoles, el nostre estil d'educació es fa present.

Sempre continuen ressonant en els nostres àmbits educatius les paraules que un dia va dir Maria Anna a les seves primeres filles:

 

“EDUQUEU MÉS AMB AMOR DE MARES QUE AMB RIGOR DE MESTRES”

O aquelles que la Mare Concepción Dolcet acostumava a repetir a les educadores del seu temps:

 

“FILLES MEVES, EDUQUEU EL COR”